16 de febrer 2006
Crònica: Albert Sànchez Piñol a Granollers
“Potser el pitjor dels nostres enemics és igual que nosaltres”
Sànchez Piñol, autor de “La pell freda”, visita Granollers per parlar dels seus llibres
L’escriptor català ho tenia clar: “vinc a parlar dels meus llibres… jo me’ls conec molt bé”. Doncs ningú els pot conèixer millor que el seu autor. I el que havia de ser una tertúlia es va convertir, de bon principi, en una “masterclass” de l’invitat d’honor. La creativitat literària de Sànchez Piñol -que va avançar un parell d’històries que encara ha de transformar a la lletra impresa- va desbordar la imaginació de més d’un lector.
Aquest antropòleg africanista vivia envoltat de pigmeus quan va esclatar la guerra del Congo. Allà preparava la seva tesi doctoral que va haver de deixar a mitges per l’esclat de la violència: “vaig marxar perquè no em pelessin”, va explicar. I un cop a Catalunya decideix escriure “La pell freda”, novel·la que s’ha traduït a més de 30 llengües. Les últimes: l’indi i el rus.
Encara que defuig de la utilització moralista de la història –que prefereix presentar-la per la seva vessant fantàstica i d’aventures-, en veu baixa i com qui no vol la cosa, va retratar-la amb una reflexió prou transgressora: “potser el pitjor dels nostres enemics és igual que nosaltres”, aquesta, va dir encara més fluix, “és la veritat del llibre”.
Piñol no vol firmar contractes per llibres que encara no ha escrit. Mai se sap si podrà “parir” una bona història. I és clar, molts escriptors que cobren per un llibre que encara no han materialitzat es troben amb el dilema: “publico aquest xurro o torno els diners a l’editorial”. Aquest escriptor català no confirma la “nostrada” dita de “la pela és la pela”. Sens dubte, es tracta d’un personatge insòlit... o és que hi ha algun escriptor català que es negui a firmar llibres durant la Diada de Sant Jordi? Ell n'és un.
